Segle XIX (1ra revolució industrial)

  • Quins camins hi havia? 

Carreteres, ferrocarril i llocs importants
Mapa

  • Quan es fa el ferrocarril?

El 1833 a Barcelona es va instal·lar la primera fàbrica moderna a vapor (energía inanimada) anomenada Bonaplata. Els productes eren molt més cars, per la falta del carbó. Sant Joan de les Abadesses va crear una mina on hi havia carbó, però aquest era de molt mala qualitat. El 1875 van construir un ferrocarril, aquest tenía una línea, com ara actualment (→  Barcelona → Vic → Ripoll → Sant Joan de les Abadesses→). Aquest servia per transportar i repartir el carbó que extreien les mines de Sant Joan de les Abadesses. Finalment no va funcionar i va ser un fracàs. 

Aquest va comportar un gran canvi, ja que va permetre comunicar ciutats i fer transports, en aquest cas de carbó. 

Font: Arxiu Comarcal Osona, operaris i tren

  • Quan es fa la primera indústria i on es situa?

Al 1827, la primera font d’energia va ser la fàbrica de filats de Malars,  al costat del riu Ter, molt a prop de Roda. Gaspar Molas, va aconseguir autorització per agafar aigua del Ter i per cardar cotó. Van començar fent servir carbó però més tard, al 1830, es va inventar la turbina, i van començar a fer servir energia hidraulica. Va ser destruïda pels carlins però va reviure al 1842. 

Principis segle XX. Imatge de Malars. Autor: Lluís Coll i Espadaler. Procedència: Arxiu Municipal de Manlleu, Àlbum Coll-Espadaler

1960. Imatge de Malars pel cantó del Gurri, amb la fàbrica nova al fons. Procedència: Arxiu Municipal de Gurb, Arxiu d’Imatges

Al 1852 Malards s’havia expandit immensament. Tenia 186 treballadors, i dues naus on s’efectuaven la filatura i el tissatge de forma totalment mecanitzada, gràcies a l’energia hidràulica d’una turbina. Al 1859 es Finals 

va convertir amb una colònia amb una 30 habitatges i 46 habitants. 

A finals de segle, va començar a patir dificultats de competitivitat i falta de mercats per culpa de la pèrdua de Cuba. Es van començar moltes vagues en defensa dels sous i dels llocs de treball i els treballadors de l’antiga fàbrica Molas hi van participar, el que va comportar que la Guardia Civil intervenís. 

També, a la meitat del segle XIX en un extrem de Gurb, hi va haver una altre fàbrica anomenada El Tint, dedicada a tins, adobs i acabats de peces tèxtils. L’empresari era Antoni Puig i Darnís. Havent heretat un establiment modest, Puig el va fer prosperar en aquesta època, especialment durant l’etapa de la Primera Guerra Mundial, fins al punt que els anys 30 ja tenien una seixantena de treballadors.  

L’any 1843 va venir al món, a la fàbrica del Reixac de Granollers de la Planta, Josep Terrés Gurt, que va estudiar també al Seminari de Vic. La construcció de la fàbrica va començar el juliol de 1832 a partir del conveni d’Esteve Reixach i la seva esposa Teresa amb el fabricant vigatà de teixits Pau Tarrés i Serra, pel qual els Reixach es van fer càrrec de l’edificació de dos pisos on s’havia de desenvolupar el treball industrial, i Tarrés dirigia la feina tèxtil pagant un lloguer als propietaris. Després de funcionar durant gairebé trenta anys com una petita colònia, la gran riuada del 8 d’octubre de 1863 es va emportar les instal·lacions i fins i tot la terra dels camps, que no va recuperar la fertilitat fins molts anys després. La fàbrica no va ser reconstruïda. 

  • Tipus d’indústria (%)

Al segle XIX no podem parlar de percentatges perquè només existia una única fàbrica en tot el municipi, Els Malars. Però sí que existeixen carreteres importants i vies de ferrocarrils.

Malars actualment està abandonada. Però en el passat, principalment al segle XVI, era un molí fariner, però durant el segle XIX era una fàbrica tèxtil. Aquesta fàbrica va significar el començament de la indústria a Gurb. aquesta fàbria va aprofitar el riu Gurri i el Ter com a font d’energia tant per fer el molí per fer farina com per fer funcionar totes les màquines que disposava la fàbrica tèxtil. A part d’això hi havia un altre molí fariner.

El 1875 van construir un ferrocarril, aquest tenía una línea, com ara actualment (–> Barcelona → Vic → Ripoll → Sant Joan de les Abadesses –>). Aquest servia per transportar i repartir el carbó que extreien les mines de Sant Joan de les Abadesses a Barcelona. Finalment no va funcionar i va ser un fracàs. 

Pascual Muñoz va publicar un extens informe sobre la realitat econòmica de tots els pobles de l’estat. On hi va posar com eren els camins que comuniquen a les diferents parròquies de Gurb.

La parròquia de Sant Andreu de Gurb estava comunicada amb camins locals i amb regular estat.

La parròquia de Sant Esteve de Granollers estava comunicada per camins locals de rodes amb un mitja estat, és a dir un camí de carro.

La parròquia de Sant Julià Sassorba estava comunicada per camins de ferradura en mal estat, és a dir que només es pot passar a peu o a cavall.

La parròquia de Sant Cristòfol de vespella estava comunicada per camins  locals.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *