Primer, ubiquem-nos

Aquí hi ha un resum per cada revolució industrial (4 ) per la qual ha passat Gurb.

Segle XIX ( 1ª revolució industrial)

1ª meitat del segle XX ( 2ª revolució industrial)

Per Gurb els inicis del segle XX van ser de canvis i adaptació. Que aquests canvis van tenir començament amb  la modificació que hi va haver en el sector agrícola i ramader i la construcció de la carretera de Sant Bartomeu del Grau. 

La cria de cabres i ovelles es va canviar a porcs i vaques i, per altre banda els cereals van ser substituïts per patates i farratges. Al principi del s.XX van especialitzar-se en la ramaderia amb les vaques de llet i els porcs. Van començar a fer embotits i cereals.

Els pagesos van iniciar a mecanitzar les feines del camp. Van introduir conreus de patates i blat de moro i sobretot porcs i vaques de llet. 

Un 75% de l’industria era tèxtil i un 25% era Agropecüària (Cooperativa). 

El sector estava molt aïllat i, per aquest motiu, com ja he dit abans, es va construir la carretera de Sant Bartomeu del Grau. Aquesta actualment és la carretera principal de Gurb, passa pel davant de la farmàcia del poble. 

També van canviar molt les fàbriques. En aquell moment el carbó, era car i l’anaven a buscar a l’estranger, per això va passar a segon pla. La principal energia va passar a ser el petroli. 

Vàries fàbriques van estar construïdes com, ara bé,  la central elèctrica de fecsa (realitzada al 1920), Malars i el Tint.

El tint Tenia 65 treballadors. Es dedicaven a la creació de tints, adobs i acabats de peces tèxtils. Aquesta ja funcionava des de meitats del segle XIX i es trobava situada en un extrem de Gurb on actualment hi ha la carretera Vic Manlleu. Quan el seu amo, Antoni Puig, es va casar amb Enriqueta Porret, va complementar el seu negoci de tints amb diverses finques agrícoles. Una d’aquestes finques era “La Vaqueira”, situada al costat de la fàbrica. Actualment aquesta és una casa rural anomenada “La Vaqueira del Tint” que fa honor a la fàbrica del Tint que té al costat. 

Malars va ser una fàbrica molt important en el procés d’industrialització d’Osona. És situada a la vora dreta del riu Ter, a prop del riu Gurri i a meitat de camí entre Roda i Manlleu (Carretera Vic Manlleu, direcció Roda). Aquesta era també una fàbrica tèxtil. Tenia 94 treballadors. Va ser comprada per Jacint Rifà al 1890. Es va construir, també, l’estació del ferrocarril (es va crear a principis del segle XX, passa per sobre de varies carreteres de Gurb i  pel costat de l’esperança). Per tal d’estudiar i millorar l’agricultura i la ramaderia, al 1924 es va construir una estació Agropecuària que aquesta hauria de servir per a tota la comarca. Aquesta es va situar a Gurb a l’esperança. Les obres van començar al 1925 i els edificis que es van portar a terme avui dia encara son de peu. Al 1934 va deixar de ser l’estació Agropecuària de la comarca. Actualment, allà s’ha situa l’ajuntament, el punt Jove, el teatre de Gurb, Correus i el consultori.

La guerra civil va tenir lloc per una sèrie de canvis que van afectar al poble de Gurb. Els sindicats i els partits més radicals de l’esquerra i prenen el control de la situació. Substituint els ajuntaments comitès locals de milícies antifeixistes van ocupar els poders municipals. 

Per poder afrontar les necessitats urgents del poble, es van apropiar dels béns de comunitats de monges,  dels béns de les quatre parròquies, de diversos béns particulars, també es van treure mobles de masies i es van requisar quatre dels dotze cotxes del municipi. 

També van haver de pujar els impostos a 21 persones

Amb tots els diners recollits, es van fer cent taules, dues-centes cadires i un armari a fi d’instal·lar diverses escoles, per tal de no haver de seguir el nou sistema educatiu, en les cases de pagès confiscades.

Per portar l’aigua a Les Escoles de Gurb, la van canalitzar des del pou amb un motor. Després es va veure que no era potable.

Es va construir un pont i es va reparar la carretera de l’Argila per millorar les comunicacions.

S’empresonava i es matava a la gent que era considerada de dreta per mans dels antifeixistes. Van morir un total de 13.

2ª meitat del segle XX ( 3ª revolució industrial)

L’any 1956 a Gurb a la carretera travessaven els municipis i uneixen les masies entre elles i entre els camps i les carreteres. 

En forma radical surten de Vic cap a totes direccions, pel nord i per el municipi de Gurb.

Ni havien el de Roda (c-153), Manlleu (L-522), Sant Hipòlit i Ripoll(N152)Sant Bartomeu del Grau (BV-4601)l’Eix travesal (C-25 o C-17) els anys 1966 demanen si poden construir vivenda vora de la via del tren.

En aquell temps també ni havien fàbriques tèxtil, aliments, etc. Que eren Malars (textil) 

Casa Tarradella ,CHOCOVIC, N-152 fins a Mas Galí s’estava convertint en un polígon industrial

1967- Josem.M, polígon mas galí,polígon casa terradelles,polígon san esperança.

L’alcalde Josep Maria Falgueras va dedicar unes paraules per la indústria, que  beneficien al municipi.

A l’any 1974 ja hi havia 84 inscrits en el padró de la contribució industrial.la meitat d’aquests pagaven, una petita quota, per tenir un camió. Però si ens fixem en l’altra meitat, ja hi havia algunes indústries importants. L’indústria amb una suma del impost més alt era Tintes P. i A. Roqué (Tints), seguida de Rifà S.A (tèxtil), Silos Salvans S.L. (Caldereria grossa), Arte Forjado S.L. (Taller), FECSA (Producció i distribució elèctrica), Dolores Griera Castells (Frigorífics alimentació), General Pecuaria S.A (Pinsos compostos), Luis Macià Pradell (Taller), Ramon Vernis Bures (Taller) i finalment l’indústria de Estrella Arenyas Dorca (Vigues i ciments) amb l’impost més baix.

Si ens fixem en les zones industrials veiem que el Polígon Mas Galí (nou) és la zona industrial més gran i amb diferència, ocupant una superfície total de 256.194 metres quadrats, seguida del polígon Mas Galí (antic) amb 91.875 m2, Sector carretera de Sant Hipòlit amb 91.617 m2, Sector Osona Parc 34.550 m2, Sector carrer de Sant Jordi amb 30.000 m2 i per últim la zona industrial del secor Sant Roc amb la superfície més petita equivalent a 25.525 m2. Totes aquestes zones industrials sumen una total de 529.761 m2 de superfície ocupada.

Inicis del segle XXI ( 4ª revolució industrial)

Durant el segle XX Gurb va començar una sèrie de canvis que han tingut continuïtat al segle XXI. Els canvis s’han donat en l’agricultura. la indústria, l’augment de població i la construcció de noves carreteres. 

L’economia ha augmentat a Gurb gràcies a la presència d’indústries importants que s’han establert o an nascut a la zona com Casa Tarradellas, Pasqual i Granja Armengol, totes situades en les tres principals polígons industrials de Gurb. La presència de carreteres importatnts i la via del tren  que comuniquen Gurb amb la resta del país i amb la frontera han fet que això sigui possible. L’agricultura que ha sobreviscut s’ha modernizat i la població ha augmentat discretament.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *