Les nostres conclusions

Sheila: He de dir que mai m’ha interessat l’història, sempre he pensat que perque havia d’estudiar-la si total, ja havia succeït i no la podia canviar. Però fent aquest treball, he vist que realment l’historia m’interessa, m’agrada veure l’evolució de les empreses, de l’indústria i de com ha anat ebolucionant la societatjuntament amb l’economia. Des de el meu punt de vista, tot i que m’ha costat posar-m’hi un cop ho he fet, m’ha agradat.

Kli: M’ha costat posar-me al dia amb aquest treball ja que he tingut bastants alts i baixos, més ben dit baixos, però bueno al final he pogut treure la feina que se’m ha demanat correctament. Personalment m’agrada fer aquest tipus d’activitats ja que amb el que em quedo és amb el treball que hem portat a terme i com ho hem fet. També m’agrada treballar d’aquesta manera perquè penso que és important saber ajudar i deixar que t’ajudin. He tingut l’oportunitat de coneixer amb més detalls la història de la indústria de Gurb i m’ha agradat moltisim veure com hem arribat fins aquí i que hem de fer en un futur per anar cap a millor i no cap a pitjor amb la indústria.

Primer, ubiquem-nos

Aquí hi ha un resum per cada revolució industrial (4 ) per la qual ha passat Gurb.

Segle XIX ( 1ª revolució industrial)

1ª meitat del segle XX ( 2ª revolució industrial)

Per Gurb els inicis del segle XX van ser de canvis i adaptació. Que aquests canvis van tenir començament amb  la modificació que hi va haver en el sector agrícola i ramader i la construcció de la carretera de Sant Bartomeu del Grau. 

La cria de cabres i ovelles es va canviar a porcs i vaques i, per altre banda els cereals van ser substituïts per patates i farratges. Al principi del s.XX van especialitzar-se en la ramaderia amb les vaques de llet i els porcs. Van començar a fer embotits i cereals.

Els pagesos van iniciar a mecanitzar les feines del camp. Van introduir conreus de patates i blat de moro i sobretot porcs i vaques de llet. 

Un 75% de l’industria era tèxtil i un 25% era Agropecüària (Cooperativa). 

El sector estava molt aïllat i, per aquest motiu, com ja he dit abans, es va construir la carretera de Sant Bartomeu del Grau. Aquesta actualment és la carretera principal de Gurb, passa pel davant de la farmàcia del poble. 

També van canviar molt les fàbriques. En aquell moment el carbó, era car i l’anaven a buscar a l’estranger, per això va passar a segon pla. La principal energia va passar a ser el petroli. 

Vàries fàbriques van estar construïdes com, ara bé,  la central elèctrica de fecsa (realitzada al 1920), Malars i el Tint.

El tint Tenia 65 treballadors. Es dedicaven a la creació de tints, adobs i acabats de peces tèxtils. Aquesta ja funcionava des de meitats del segle XIX i es trobava situada en un extrem de Gurb on actualment hi ha la carretera Vic Manlleu. Quan el seu amo, Antoni Puig, es va casar amb Enriqueta Porret, va complementar el seu negoci de tints amb diverses finques agrícoles. Una d’aquestes finques era “La Vaqueira”, situada al costat de la fàbrica. Actualment aquesta és una casa rural anomenada “La Vaqueira del Tint” que fa honor a la fàbrica del Tint que té al costat. 

Malars va ser una fàbrica molt important en el procés d’industrialització d’Osona. És situada a la vora dreta del riu Ter, a prop del riu Gurri i a meitat de camí entre Roda i Manlleu (Carretera Vic Manlleu, direcció Roda). Aquesta era també una fàbrica tèxtil. Tenia 94 treballadors. Va ser comprada per Jacint Rifà al 1890. Es va construir, també, l’estació del ferrocarril (es va crear a principis del segle XX, passa per sobre de varies carreteres de Gurb i  pel costat de l’esperança). Per tal d’estudiar i millorar l’agricultura i la ramaderia, al 1924 es va construir una estació Agropecuària que aquesta hauria de servir per a tota la comarca. Aquesta es va situar a Gurb a l’esperança. Les obres van començar al 1925 i els edificis que es van portar a terme avui dia encara son de peu. Al 1934 va deixar de ser l’estació Agropecuària de la comarca. Actualment, allà s’ha situa l’ajuntament, el punt Jove, el teatre de Gurb, Correus i el consultori.

La guerra civil va tenir lloc per una sèrie de canvis que van afectar al poble de Gurb. Els sindicats i els partits més radicals de l’esquerra i prenen el control de la situació. Substituint els ajuntaments comitès locals de milícies antifeixistes van ocupar els poders municipals. 

Per poder afrontar les necessitats urgents del poble, es van apropiar dels béns de comunitats de monges,  dels béns de les quatre parròquies, de diversos béns particulars, també es van treure mobles de masies i es van requisar quatre dels dotze cotxes del municipi. 

També van haver de pujar els impostos a 21 persones

Amb tots els diners recollits, es van fer cent taules, dues-centes cadires i un armari a fi d’instal·lar diverses escoles, per tal de no haver de seguir el nou sistema educatiu, en les cases de pagès confiscades.

Per portar l’aigua a Les Escoles de Gurb, la van canalitzar des del pou amb un motor. Després es va veure que no era potable.

Es va construir un pont i es va reparar la carretera de l’Argila per millorar les comunicacions.

S’empresonava i es matava a la gent que era considerada de dreta per mans dels antifeixistes. Van morir un total de 13.

2ª meitat del segle XX ( 3ª revolució industrial)

L’any 1956 a Gurb a la carretera travessaven els municipis i uneixen les masies entre elles i entre els camps i les carreteres. 

En forma radical surten de Vic cap a totes direccions, pel nord i per el municipi de Gurb.

Ni havien el de Roda (c-153), Manlleu (L-522), Sant Hipòlit i Ripoll(N152)Sant Bartomeu del Grau (BV-4601)l’Eix travesal (C-25 o C-17) els anys 1966 demanen si poden construir vivenda vora de la via del tren.

En aquell temps també ni havien fàbriques tèxtil, aliments, etc. Que eren Malars (textil) 

Casa Tarradella ,CHOCOVIC, N-152 fins a Mas Galí s’estava convertint en un polígon industrial

1967- Josem.M, polígon mas galí,polígon casa terradelles,polígon san esperança.

L’alcalde Josep Maria Falgueras va dedicar unes paraules per la indústria, que  beneficien al municipi.

A l’any 1974 ja hi havia 84 inscrits en el padró de la contribució industrial.la meitat d’aquests pagaven, una petita quota, per tenir un camió. Però si ens fixem en l’altra meitat, ja hi havia algunes indústries importants. L’indústria amb una suma del impost més alt era Tintes P. i A. Roqué (Tints), seguida de Rifà S.A (tèxtil), Silos Salvans S.L. (Caldereria grossa), Arte Forjado S.L. (Taller), FECSA (Producció i distribució elèctrica), Dolores Griera Castells (Frigorífics alimentació), General Pecuaria S.A (Pinsos compostos), Luis Macià Pradell (Taller), Ramon Vernis Bures (Taller) i finalment l’indústria de Estrella Arenyas Dorca (Vigues i ciments) amb l’impost més baix.

Si ens fixem en les zones industrials veiem que el Polígon Mas Galí (nou) és la zona industrial més gran i amb diferència, ocupant una superfície total de 256.194 metres quadrats, seguida del polígon Mas Galí (antic) amb 91.875 m2, Sector carretera de Sant Hipòlit amb 91.617 m2, Sector Osona Parc 34.550 m2, Sector carrer de Sant Jordi amb 30.000 m2 i per últim la zona industrial del secor Sant Roc amb la superfície més petita equivalent a 25.525 m2. Totes aquestes zones industrials sumen una total de 529.761 m2 de superfície ocupada.

Inicis del segle XXI ( 4ª revolució industrial)

Durant el segle XX Gurb va començar una sèrie de canvis que han tingut continuïtat al segle XXI. Els canvis s’han donat en l’agricultura. la indústria, l’augment de població i la construcció de noves carreteres. 

L’economia ha augmentat a Gurb gràcies a la presència d’indústries importants que s’han establert o an nascut a la zona com Casa Tarradellas, Pasqual i Granja Armengol, totes situades en les tres principals polígons industrials de Gurb. La presència de carreteres importatnts i la via del tren  que comuniquen Gurb amb la resta del país i amb la frontera han fet que això sigui possible. L’agricultura que ha sobreviscut s’ha modernizat i la població ha augmentat discretament.

Inicis del segle XXI (4ª revolució industrial)

Com és Gurb durant els inicis del segle XXI? 

Al segle XXI Gurb es troba en una etapa de grans canvis iniciada a finals del segle anterior. La economia del poble creix, i s’intensifica la quantitat d’indústries, també es fan noves carreteres i aquest viu una etapa de resplendor. És el municipi amb més economia de la comarca. El 25é d’Espanya amb més ingresos per habitant i té una extensió de 51,23 Km2, sent així el més gran de la comarca.

  • Hi ha creixement industrial? 

Sí, el creixement industrial a Gurb va començar a partir dels anys 70, i des de llavors que s’ha anat intensificant. Antigament hi havia una zona majoritàriament de pagesos, i es prevía un model de creixement basat en l’agricultura, amb només una petita part assignada per les industries. Aquestes van triar Gurb per les seves grans avantatges fiscals, també perquè és un poble gran, i al costat de la capital de la comarca, Vic. A mesura que han passat els anys la industria s’ha apoderat de l’economia de Gurb gràcies a l’empenta de Casa Tarradellas i la contribució de Pascual. En definitiva, hi ha hagut un creixement molt important. Cal afegir que el començament d’aquesta va ser espontani, és a dir, que no va ser dirigit. 

Comparació del que es preveia per Gurb i el que actualment té.

Els tres grans canvis que es prevíen per a Gurb eren els següents:

1-La modernització agrària

2-L’expansió de l’ària 

3-L’augment de la població urbana i dels serveis

4-L’augment de les carreteres

La modernització agrària és un punt que clarament s’ha complert. Les granges ara utilitzen una millor tecnologia. Tot i que cal afegir que desde que vam començar la dècada que n’hi ha menys, algunes han anat desapareixent.

L’expansió de l’ària ha sigut extremadament poca, ells es pensaven que com que la industria creixerà la població urbana també, però malauradament no va ser així, com que l’agricultura va baixar varen tenir més espai per col·locar les cases així que no varen necessitar ampliar l’àrea del poble.

L’augment de la població urbana i dels serveis han augmentat considerablement però pel que fa els serveis s’espaculava que hi hauria un augment important, a la pràctica els serveis no han augmentat tant.

La carretera C-25 ha estat la principal millora, aquesta va estar construida el 22 de Maig del 1993, al 2007 la generalitat va aprovar el seu desdoblament per a tal de convertir-la en autovia, fet que va significar un gran canvi per a Gurb i les seves carreteres, tot i que no es va inaugurar fins al Gener del 2013.

  • On es situen les indústries actualment? 

La gran part de les indústries a Gurb es troben repartides en els tres principals polígons. El polígon Mas galí, el polígon de l’Esperança i el polígon de la Ronda. En exempció d’alguna que esta distribuida d’alguna forma individual.

        La Ronda    – L’esperança   – Mas Galí

http://www.icc.cat/vissir3/

  • Quines carreteres hi ha? 

Hi ha la C-17, que ve de Ripoll i continua direcció Barcelona, també  l’Eix Transversal (C-25) que va cap a Girona, on des d’allà pots arribar a la frontera. També hi ha la BV-4601 que va desde sant bartomeu del grau fins a Gurb, i la N-152 que comença a Gurb (a un trencant de la C-17) i acaba a Vic. La B-522 és la carretera que va de Gurb fins a Manlleu. 

La carretera C-25 ha estat la principal millora, aquesta va estar construida al 1993, al 2007 la generalitat va aprovar el seu desdoblament per a tal de convertir-la en autovia, fet que va significar un gran canvi per a Gurb i les seves carreteres, tot i que no es va inaugurar fins al Gener del 2013.

  • Tipus d’indústria (%) 

El 34,4% del territori està ocupat per la industria agro-industrial, és a dir casa Tarradellas, Pascual,  Granja Armengol…

El 15,1%  Industrials

El 0,2 són energètiques

La resta del percentage del territori està ocupat per, activitat de Serveis, ocupant un 20,7%, Comercial 4,7%, Espectacles i Recreatives amb 1,6%, Hostalaria o Restauració amb 4,7%, Gestió de Residus amb 1,2% i Sense informar amb 2,3%

2ª meitat segle XX (3ª revolució industrial)

  • Quines carreteres hi havia?

Els anys 56, travessaven els municipis i uneixen les masies entre elles i aquests camps i les carreteres.

Així mateix, les carreteres que de forma radial surten de Vic cap a totes direccions creuen, pel nord, el municipi de Gurb.

  • C-153 : Roda
  • L-522 : Manlleu 
  • N152 (actual C-17) : Sant Hipòlit i Ripoll
  • BV-4601 : Sant Bartomeu del Grau 
  • C-25 o la C-17:  l’Eix travesal

Al desembre de 1966, demana permís per construir grup de vivendes vora la línia del tren.

  • Quines fàbriques hi havia i on es situen?
  • Malars (textil) 
  • Casa Tarradella
  • CHOCOVIC, empresa líder del sector
  • Diemend
  • N-152 fins a Mas Galí s’estava convertint en un polígon industrial
  • 1967- Josem.M- CONSTRUEIX UNA NAU INDUSTRIAL AL COSTAT DE LA VIA DEL TREN
  • polígon mas galí
  • polígon casa terradelles
  • polígon san esperança
  • Quan s’estableix el primer polígon i com evolucionen al llarg d’aquests anys?

L’any 1983 ja s’estableix el primer polígon (Mas Galí), a partir del primer polígon en van sortir d’altres com: Can tarradellas, Chocovic… mica a mica es van fer evolucionar i expandint territoris, sobre tot Can Tarradellas es nota molt el seu tamany.

  Urbanisticament volien aprofitar tots els espais urbanístics, i tenir territoris estratègics (façana a l’antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà) permetia usos alternatius com hosteler i comercial

L’any 1983 Mas Galí va tenir una superficie de 91.875m2

i el nou Mas Galí en te 256.194 m2, però n’hi havien més industries en aquella zona com Sector Sant Roc(25.525km2), Sector carretera de Sant Hipòlit(91.617km2), Sector Osona Parc(34.550km2) i Sector carrer de Sant Jordi(30.000km2).

Això vol dir que Mas Galí és una indústria més gran i anat evolucionant el llarg del temps.

https://www.instamaps.cat/geocatweb/visor.html?businessid=b36225c4b548f172089c1ba715de91a0

  • Tipus d’indústria (%)

L’alcalde Josep Maria Falgueras va dedicar unes paraules per la indústria, que  beneficien al municipi.

1ª meitat segle XX ( 2ª revolució industrial)

  • Quines carreteres hi havia?

Una de les carreteres és la que va direcció Sant Bartomeu del Grau , la que passa per davant la farmàcia de Gurb.

També hi havia la que anava a Ripoll, a Manlleu, a Roda i l’antiga C-17.

Hi havien reparacions a les carreteres de Vespella i Sant Julià

A l’any 1956 es va construïr una carretera en direcció a la parròquia de Sant Julià de Sasorba. 

  • Quines fàbriques hi havia i  on es situen?

La forma d’energia principal era el petroli, ja que el carbó l’havien de comprar de fora i era molt car. 

Es va construir: 

  • La central elèctrica de fecsa: Realitzada al 1920
  • Malards: Malards va ser una fàbrica molt important en el procés d’industrialització d’Osona. Era una fàbrica tèxtil. Va ser comprada per Jacint Rifà al 1890. És situat a la vora dreta del riu Ter, a prop del riu Gurri i a meitat de camí entre Roda i Manlleu (Carretera Vic Manlleu, direcció Roda). Tenia 94 treballadors
  • Estació del ferrocarril: Es va crear a principis del segle XX, passa pel costat de l’esperança i per sobre de varies carreteres de Gurb. 
  • Estació Agropecuària: Per tal d’estudiar i millorar l’agricultura i ramaderia es va construir al 1924 una estació Agropecuària que hauria de servir per a tota la comarca. Aquesta es va situar a Gurb, més concretament a l’esperança. Les obres van començar al 1925 i els edificis construïts encara duren avui en dia. Al 1934 va deixar de ser l’estació Agropecuària, avui en dia és on es situa l’ajuntament, el punt Jove, el teatre de Gurb, Correus i el consultori. 
  • El Tint (una fàbrica de tints i peces tèxtils): Tenia 65 treballadors. Aquesta ja funcionava des de meitats del segle XIX i estava situada en un extrem de Gurb on actualment hi ha la carretera Vic Manlleu. Quan el seu amo, Antoni Puig, es va casar amb Enriqueta Porret, va complementar el seu negoci de tints amb diverses finques agrícoles. Una d’aquestes finques era “La Vaqueira”, situada al costat de la fàbrica. Actualment aquesta és una casa rural anomenada “La Vaqueira del Tint” en honor a la fàbrica del Tint que té al costat. Es dedicaba a la creació de tints, adobs i acabats de peces tèxtils. 
  • Hi ha algun canvi durant la Guerra Civil?

Els partits més radicals de l’esquerra i els sindicats prenen el control de la situació. Comitès locals de milícies antifeixistes van ocupar els poders municipals, substituint els ajuntaments. 

Per poder afrontar les necessitats urgents del poble, es van apropiar dels béns de comunitats de monges,  dels béns de les quatre parròquies, de diversos béns particulars, també es van treure mobles de masies i es van requisar quatre dels dotze cotxes del municipi. 

També van haver de pujar els impostos a 21 persones

Amb tots els diners recollits, es van fer cent taules, dues-centes cadires i un armari a fi d’instal·lar diverses escoles, per tal de no haver de seguir el nou sistema educatiu, en les cases de pagès confiscades.

Per portar l’aigua a Les Escoles de Gurb, la van canalitzar des del pou amb un motor. Després es va veure que no era potable.

Es va construir un pont i es va reparar la carretera de l’Argila per millorar les comunicacions.

S’empresonava i es matava a la gent que era considerada de dreta per mans dels antifeixistes. Van morir un total de 13.

  • Tipus d’indústria (%)

Els pagesos es van buscar una altre manera de fer un producte afegit, aquest va ser la cria d’ases. Al principi de s.XX van especialitzar-se en la ramaderia, com les vaques de llet i els porcs. 

La indústria va surgi al territori de forma espontània ja que no hi havia plantejament. Es un creixement no desitjat. Van começar a fer emnotits i cereals.

Els pagesos van començar a mecanitzar les feines del camp. Van introduir conreus de patates i blat de moro, però sobretot vaques de llet i porcs. 

Un 75% de l’industria era tèxtil i un 25% era Agropecüària (Cooperativa)

Segle XIX (1ra revolució industrial)

  • Quins camins hi havia? 

Carreteres, ferrocarril i llocs importants
Mapa

  • Quan es fa el ferrocarril?

El 1833 a Barcelona es va instal·lar la primera fàbrica moderna a vapor (energía inanimada) anomenada Bonaplata. Els productes eren molt més cars, per la falta del carbó. Sant Joan de les Abadesses va crear una mina on hi havia carbó, però aquest era de molt mala qualitat. El 1875 van construir un ferrocarril, aquest tenía una línea, com ara actualment (→  Barcelona → Vic → Ripoll → Sant Joan de les Abadesses→). Aquest servia per transportar i repartir el carbó que extreien les mines de Sant Joan de les Abadesses. Finalment no va funcionar i va ser un fracàs. 

Aquest va comportar un gran canvi, ja que va permetre comunicar ciutats i fer transports, en aquest cas de carbó. 

Font: Arxiu Comarcal Osona, operaris i tren

  • Quan es fa la primera indústria i on es situa?

Al 1827, la primera font d’energia va ser la fàbrica de filats de Malars,  al costat del riu Ter, molt a prop de Roda. Gaspar Molas, va aconseguir autorització per agafar aigua del Ter i per cardar cotó. Van començar fent servir carbó però més tard, al 1830, es va inventar la turbina, i van començar a fer servir energia hidraulica. Va ser destruïda pels carlins però va reviure al 1842. 

Principis segle XX. Imatge de Malars. Autor: Lluís Coll i Espadaler. Procedència: Arxiu Municipal de Manlleu, Àlbum Coll-Espadaler

1960. Imatge de Malars pel cantó del Gurri, amb la fàbrica nova al fons. Procedència: Arxiu Municipal de Gurb, Arxiu d’Imatges

Al 1852 Malards s’havia expandit immensament. Tenia 186 treballadors, i dues naus on s’efectuaven la filatura i el tissatge de forma totalment mecanitzada, gràcies a l’energia hidràulica d’una turbina. Al 1859 es Finals 

va convertir amb una colònia amb una 30 habitatges i 46 habitants. 

A finals de segle, va començar a patir dificultats de competitivitat i falta de mercats per culpa de la pèrdua de Cuba. Es van començar moltes vagues en defensa dels sous i dels llocs de treball i els treballadors de l’antiga fàbrica Molas hi van participar, el que va comportar que la Guardia Civil intervenís. 

També, a la meitat del segle XIX en un extrem de Gurb, hi va haver una altre fàbrica anomenada El Tint, dedicada a tins, adobs i acabats de peces tèxtils. L’empresari era Antoni Puig i Darnís. Havent heretat un establiment modest, Puig el va fer prosperar en aquesta època, especialment durant l’etapa de la Primera Guerra Mundial, fins al punt que els anys 30 ja tenien una seixantena de treballadors.  

L’any 1843 va venir al món, a la fàbrica del Reixac de Granollers de la Planta, Josep Terrés Gurt, que va estudiar també al Seminari de Vic. La construcció de la fàbrica va començar el juliol de 1832 a partir del conveni d’Esteve Reixach i la seva esposa Teresa amb el fabricant vigatà de teixits Pau Tarrés i Serra, pel qual els Reixach es van fer càrrec de l’edificació de dos pisos on s’havia de desenvolupar el treball industrial, i Tarrés dirigia la feina tèxtil pagant un lloguer als propietaris. Després de funcionar durant gairebé trenta anys com una petita colònia, la gran riuada del 8 d’octubre de 1863 es va emportar les instal·lacions i fins i tot la terra dels camps, que no va recuperar la fertilitat fins molts anys després. La fàbrica no va ser reconstruïda. 

  • Tipus d’indústria (%)

Al segle XIX no podem parlar de percentatges perquè només existia una única fàbrica en tot el municipi, Els Malars. Però sí que existeixen carreteres importants i vies de ferrocarrils.

Malars actualment està abandonada. Però en el passat, principalment al segle XVI, era un molí fariner, però durant el segle XIX era una fàbrica tèxtil. Aquesta fàbrica va significar el començament de la indústria a Gurb. aquesta fàbria va aprofitar el riu Gurri i el Ter com a font d’energia tant per fer el molí per fer farina com per fer funcionar totes les màquines que disposava la fàbrica tèxtil. A part d’això hi havia un altre molí fariner.

El 1875 van construir un ferrocarril, aquest tenía una línea, com ara actualment (–> Barcelona → Vic → Ripoll → Sant Joan de les Abadesses –>). Aquest servia per transportar i repartir el carbó que extreien les mines de Sant Joan de les Abadesses a Barcelona. Finalment no va funcionar i va ser un fracàs. 

Pascual Muñoz va publicar un extens informe sobre la realitat econòmica de tots els pobles de l’estat. On hi va posar com eren els camins que comuniquen a les diferents parròquies de Gurb.

La parròquia de Sant Andreu de Gurb estava comunicada amb camins locals i amb regular estat.

La parròquia de Sant Esteve de Granollers estava comunicada per camins locals de rodes amb un mitja estat, és a dir un camí de carro.

La parròquia de Sant Julià Sassorba estava comunicada per camins de ferradura en mal estat, és a dir que només es pot passar a peu o a cavall.

La parròquia de Sant Cristòfol de vespella estava comunicada per camins  locals.